Les fenícies d’Eurípides va ser presentada al públic per primera vegada l’any 410 a.C., fa prop de 2500 anys.

Continua amoïnant-nos com l’ambició per aconseguir el poder, i darrere seu, la riquesa, provoca mals inesborrables a la gent del poble. L’ànsia d’uns, amagada amb excuses de beneficis per a la comunitat, provoca moltes morts. A la tragèdia que presentem avui aquests bàndols enfrontats són representats per dos germans, Etèocles i Polinices. La figura de la mare conciliadora s’alça entre ells dos.

Malgrat la seva pretesa neutralitat, Eurípides es prou hàbil per mostrar-nos discretament la seva debilitat per un d’ells, mentre que el cor ho fa per l’altre. És la grandesa de la tragèdia grega: el dubte, la reflexió, mai el dogmatisme. La natura és, amb la seva harmonia natural, el model a seguir per una societat que es pretén justa.

D’altra banda, per què aquest títol de Les fenícies? Perquè el cor de dones, tot cantant l’origen fenici de la dinastia reial de Tebes, ens recorda el seu origen maleït .