Veiem una parella profundament enamorada. Ell es diu Pleusicles i la noia, Filocomasia. Una absència de Pleusicles és aprofitada per un soldat, forçut i orgullós, que rapta la noia. L’esclau de Pleusicles, Palestrió, marxa per avisar el seu amo del rapte, amb tan mala fortuna que és segrestat i donat al mateix soldat. Escriu a l’amo perquè vagi allà on són el soldat, la noia i ell mateix, la ciutat d’Efes. El jove hi va de seguida i s’allotja a casa d’un veí del soldat.

​

​

Aleshores comencen els embolics: Palestrió fa un forat a la paret mitgera de les dues cases perquè els amants es puguin trobar. Fa creure a tothom que ha vingut una germana bessona de la noia per justificar les mirades indiscretes sobre la parella. Per acabar, Palestrió enganya el soldat amb una amant fictícia, Acrotelèucia, i així aconsegueix que faci fora Filocomasia, que pot reunir-se lliurament i per sempre més amb el seu estimat Pleusicles.

​

​

L’enginy dels pobres per esquivar la prepotència dels rics i poderosos comença, amb aquestes comèdies llatines de fa més de 2000 anys, tota una tradició literària que dura fins als nostres dies.