elaelateatre

Electra

Va ser la primera posada en escena del grup, una tragèdia de Sòfocles. La història d’un personatge que vol venjar la mort del pare ens semblava molt suggerent per discutir sobre el tema de l’espiral de la violència. L’última imatge del muntatge era la projecció d’un cartell amb un “NO!” de grans dimensions. Era el nostre rebuig a aquesta manera de resoldre els conflictes. 

En aquest moment, el grup encara no havia triat nom i s’anunciava senzillament coma Grup de Teatre Grecollatí.

Havíem optat pel teatre antic perquè volíem difondre la riquesa dels seus missatges. Alhora, la tragèdia i la comèdia gregues tenien un avantatge per a nosaltres, i és que, a més dels personatges individuals tal i com estem acostumats a trobar al teatre d’altres èpoques, en aquestes obres sempre aparaix un personatge col·lectiu, anomenat el cor, un conjunt d’homes o dones que ballaven i cantaven amb una sola veu. 

El cor, a les seves aparicions, acostumava a explicar històries mítiques dels personatges de l’obra, de manera que fos més entenedora. També arribava a conclusions generals a partir de l’anècdot dels fets narrats.  Aquest element ens permet incloure molts membres del grup en el repartiment sense forçar-lo.

Sinopsi

Al cap dels anys d’haver mort Agamèmnon a mans de la seva esposa Clitemnestra i d’Egist, el seu amant, Electra, la filla, clama, amb un lament que recorre tota l’obra, per acompliment de la justícia sobre els parricides. Al voltant seu giren, en diferents actituds, els altres membres de la família, tots ells marcats per l’assassinat. Electra contraposa els propis sentiments amb la germana, Crisòtemis, amb la mare, Clitemnestra, i amb les dones de Micenes, que són les seves amigues. La barreja d’amor i d’odi entre ells forma l’entrellat d’aquesta obra, tot lligat amb l’espera de la venjança, que només pot acomplir Orestes, el germà. Sòfocles, un dels tres grans autors de tragèdia grega de l’antiguitat, va escriure aquesta obra a finals del s. V a. C.. Cada personatge se’ns presenta buscant la seva pròpia resposta a la provocació de la violència. Ens correspon a nosaltres veure si la venjança és la millor manera de posar punt i final a la injustícia.

 Repartiment 

 

Orestes : Francis Jiménez

Pílades : Carles Guerrero

Preceptor : Ferran Mansergas

Electra : Cristina Palma

Crisòtemis : Rebeca Pulido

Clitemnestra : Irene Vigón

Egist : Carles Perera

Cor de dones de Micenes : Laura Ballesta, Ingrid Blanch, Ester Martínez, Ainara Perea, Patríza Galera, Mireia Mateu, Montse Trullols

 Fitxa Tècnica 

 

Direcció : P. A. Angelopoulos

Estàtua : Juan Hermán

Música : Martí Pascual

Escenografia : Carles Gomila (Departament de Tecnologia)

Assessorament lingüístic : Àngels Amorós (Departament de Llengua Catalana)

Disseny gràfic : José Guzmán (Departament d’Arts Plàstiques)

Coordinació : Maite Canicio, Carme Llitjós (Departament de Llengües Clàsiques)

Segueix-nos:

  • Gris Icono de Instagram
  • w-facebook
  • Twitter Clean

amb el suport de:

Institut Santa Eulàlia

Contacta'ns: