Coneixem una parella profundament enamorada: ell és Pleusicles i ella, Filocomasia. Durant una absència del noi, un soldat fanfarró, fort i ple d’orgull, aprofita per raptar la noia. L’esclau de Pleusicles, Palestrió, corre a avisar el seu amo, però el destí li juga una mala passada: és capturat i, irònicament, entregat com a servent al mateix soldat. Des d’allà, escriu a Pleusicles i el convida a venir a la ciutat d’Efes, on tot està passant. El jove arriba i s’instal·la discretament a casa d’un veí del soldat.

A partir d’aquí, comencen els embolics. Palestrió obre un forat a la paret entre les dues cases per facilitar les trobades secretes dels enamorats. Per despistar els curiosos, inventa que Filocomasia té una germana bessona. I per acabar-ho d’adobar, enganya el soldat amb una falsa amant anomenada Acrotelèucia, amb la qual cosa aconsegueix que aquest deixi lliure Filocomasia, que finalment es pot retrobar amb Pleusicles.

Amb aquesta comèdia clàssica, es fa evident una gran tradició del teatre antic: l’enginy dels dèbils per vèncer la supèrbia dels poderosos, un tema universal que continua viu més de dos mil anys després.